|
Currículum:Conceptes: |
Españistan (i 2): Simiocracia
El deute té diferents explicacions. Nosaltres -a classe- les explicacions les volem clares.
N’he portat dues que -amb l’ajut o no del profe o profa- s’entenen i encara que no fan gràcia ho volen dissimular: dalt el JRMora i, davall del “testament”, un vídeo resum del nou còmic de l’Aleix Saló, 6 minuts.
Hi ha un però… penso que:
No, no és una simiocracia -el simiosimil no m’agrada-, els simis son els nostres avantpassats -bona gent-. Jo penso que no son rucs tots els que “manen” (els rucs també són bona gent). Ells, els que “manen” són, són:
DOLENTS, MOLT DOLENTS!
O PER EMPRAR UN QUALIFICATIU MÉS ADIENT: SÓN -FINS I TOT- MALVATS!
Només algú que vol fer mal i només pensa en ell i els seus interessos pot fer tant de mal.
Algú, són els empresaris grans i petits que miren d’amagar -sota la falsa idea de ser qui crea llocs de treballs- una cobdícia malaltissa que alhora amaga, també, la seva ineptitud per a fer les coses bé, només bé o millor que el del costat o el de més enllà.
Fer les coses com cal es gaudir del present i preparar-se per al futur.
En l’aspecte personal: una vida sana ajuda (això diuen).
En l’àmbit empresarial o professional tant l’ètica (ètica?), com la preparació (educació? formació?) haurien de ser importants.
En l’àmbit socio-polític: que els diria -si m’estic parlant a mi mateixa, quina pena- mirant-los a la cara
i que ells no poguessin mirar cap altre lloc.
Perquè a nosaltres els empresaris, els mals empresaris, no ens han fet gaire cosa (si obviem i és difícil que un 80% dels ingressos s’ha evadit o esvaït) els principals culpables són aquells que saben que es feien les coses malament no han fet caure el pes de la llei sobre els delinqüents o -fins i tot- han impedit que l’administració amb tots i cadascun dels cossos d’inspeccció ho fessin.
Un rere l’altre als 18 parlaments, a les 50 i moltes diputacions provincials, als 8000 i alguns plens dels ajuntaments i al Senat.
Jo, nosaltres i els altres els hauriem de fer escoltar
i sentir la veu del poble que -pot ser prudent però no inculte- se sent,
i fins i tot diria que ha estat, estafat.
I no acaba de creure com, si ha estat treballant i pagant els seus tributs com sempre, tot ho va fer tant malament.
La gent normal (aquells que formen el poble sobirà, sobirà: que mana!) no ho va fer malament, NO!
Utilitzant la seva posició, uns quants van enganyar a molts (els més febles).
I torno a dir-me (no oblido que m’estic parlant a mi mateixa):
Mentre pugui continuaré treballant i quan no pugui treballar, continuaré pagant els tributs
que em diguin, quan em diguin i per la raó que em diguin.
Pagant uns tributs que, també diuen, si paguéssim tots; molts mals començarien a tenir uns símptomes diferents als d’ara.
La cura penso no vindrà de la passivitat i el pessimisme a la que ens empeny veure com dia rere dia ens ataquen i
les punyalades no són “traperes”, no!
Venen de cara i són (diu la Constitució i l’Estatut) els nostres -nostres- representants.
Nosaltres no ens barallem (volem sortir-ne junts d’aquesta) i ells sí i ho fan per 700 milions, per uns peatges, per infraestructures,
per…. tonteries, sí tonteries. O sí voleu rucades i –recordeu- si ells no ho són de rucs, nosaltres tampoc, nosaltres només, només sóm -la majoria simple, absoluta i fins i tot qualificada-, sóm: bona gent.
No es barallen per veure qui ho pot fer millor, potser no interessa, no fos que anés bé.
