All troubles solution
Jo intueixo que la solució a tots i cadascun dels problemes que ens tenen lligats de mans, peus i sobretot de cap ens la donarà…
L’educació, la bona educació
A casa, al carrer, a la botiga, al barri, passejant, a l’autobús o al tren.
Allà on anem i allà on siguem.
Als meus 54 anys, un mes i 10 dies ho tinc cada dia més clar: la bona educació que es tradueix en ensenyar a mostrar-se i ser amable, ajudat, esforçat, respectuós, defensor d’allò que pensem que cal defensar, disposat a aprendre i a emprendre cada dia la nostra vida i compartir-la, per al que sigui bo -però també els contratemps- amb la resta. És el que té això de l’amistat, la companyonia i -sense prejudicis- la ciutadania democràtica.
Qui té, dóna -no cal tot-.
Qui no té, també dóna -perquè o hi ha ningú que res no tingui-!
I això es fa i desfà, sobretot i per davant de tot, a casa i si a casa no es pot o no se’n sap més (hi ha circumstàncies que molts de nosaltres mai no hem viscut i no per no viure-les no existeixen), si a casa no, a l’escala, la família, els amics i si l’entorn no pot o no vol (hi ha entorns molts no hem conegut mai i no per no conèixer-los no existeixen).
Ah! I si a casa, o a l’escala, els amics, la família, l’entorn no, dons haurà de ser (i amb molt de gust -perquè nosaltres sí que en som d’educats), haurà de ser l’escola: la pública o la privada (la general o la particular) i dins d’ella potser no (o sí, ja ens ho diran els que manen) els mestres i “mestras” o els profes i “profas”, potser altres professionals que cada cop -jo i altres- sentim més necessaris (educadors, orientadors, treballadors socials) noves professions educadores a les escoles de sempre que volen o no, però necessiten canviar o morir!
No és companys i companyes una qüestió de quantitat -que també-. És, sobretot -segur- qüestió de qualitat i adequació.
Companys i companyes és qüestió de que cadascú faci el que li pertoqui.
Com deia una bona companya ja fa anys assenyalant-se el front: qué posa aquí?
I aquí posa: professor o mestre (amb les corresponents -a).
No posa assistent social, ni educador de carrer, ni animador, ni infermer, ni… (la referència de l’acudit del Forges la sabem molts).
Però, companys i -es, tampoc posa -enlloc posa-: administrador, cap de manteniment, coordinador d’informàtica, coordinador de qualitat, coordinador d’extraescolars, coordinador de biblioteca, coordinador de prevenció de riscos laborals, coordinador de pla estratègic i… amb tendència a l’infinit.
Feines aquestes, lloables totes, que ens suposen uns eurillos i sobretot i per damunt de tot, tot, tot, un defugir de l’aula que no dubto sigui necessari, però és que aquí (al vostre front) hi posa: mestre, mestra, professor o professora -segons sigueu- i si ens o us sentiu altra cosa, caldrà anar buscant una empresa d’assegurances o una entitat bancària o una fàbrica del que sigui o una assessoria de qualitat, un nou model d’agències de viatges o un casal de joves o vells, una mútua… bones i dignes tasques però que per lògica (espero que aviat per llei) són pròpies de diferents col·lectius professionals específicament preparats per aquestes tasques que ho faran tant bé com nosaltres però no podran fer la nostra feina.
Que posa aquí?
